GR 7

Castalla - Elda

Etapa 35: Castalla - Elda, massa pista encara que guaudirem del típic bosc mediterrani de pins, carrasques, càdec, romers, timó i estepa blanca Molt de cultiu d'oliveres i ametla. Ara sols ens queda ja l'última etapa, Elda - Pinos.

Esta setmana es desplaçarem al poble de Beniatjar per pujar fins el cim del Benicadell. Feia un fort vent molt fred i pararem a esmorzar fins aplegar al quasi al cim, prop de la figuera. Gaudirem d'unes vistes impressionats i de baixada passarem a vorer el pou de neu o cava. La gent que pujà per primera vegada va disfrutar molt.


El Benicadell és el pic més alt (1.104m) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una autèntica paret muntanyosa que separa les comarques valencianes de la Vall d'Albaida i el Comtat Amb una direcció bètica (concretament del Prebètic extern) de nord-est a sud-oest, el característic pic de Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que li dona una singularitat al paisatge.

Els Pous de neu o les Caves, antigament s'utilitzaven per recollir la neu, els homes abocaven dins els cabassos plens de neu per despres premsar-la de manera que tinguera al voltant d'un metre de gruix, col•locaven una capa de palla i tornaven a realitzar la mateixa operació, per despres començar la distribució, molta gent era la que treballava en esta tasca, des de la gent que recollia la neu amb cabassos fins els que la premsaven i els que la transportaven. La cava o el Pou de neu segurament seria d'algun senyoret que tenia gent ajornalada.

GR 7

Les últimes etapes que em realitzat del GR - 7, Bocairet - Alcoi - Venta los Cuernos, la veritat que encara que fortes les em disfrutat molt pels paratges que em recorregut i la bellesa del paisatge, la pujada fins el Montcabrer des de les fonts de Mariola, la baixada pel barranc del Cinc i l'altra etapa des del preventori d'Alcoi pel riu Polop i la forta pujada fins la Font Roja amb tot el seu esplendor de vegetació per continuar fins el mas de Tetuan i ja començar a baixar fins la carretera i la venta de los Cuernos on estava l'autocar. No em tingut massa sort, amb els dos dies, boira i un poc de pluja. Ara ja sols ens queden tres etapes per finalitzar el que començarem ja prou de temps. Anim que ja ho tenim.

Marxa de regularitat

La setmana passada es va realitzar dins del calendari d'activitats de la Federació de Muntanya de la Comunitat Valenciana la marxa de regularitat, convertida ara en campionat. El CEX va participar amb 12 participants, que quasi aconseguim la máxima participació. Encara que al final un membre va quedar en tercer lloc i va tindre trofeu. La marxa encara que ja la coneguem va estar molt be, a més d'una bona organització que des d'ací felicite als Club excursionista de Beniganim. En aquest tipus d'events que realitza la Federació amb els clubs pots coneixer nous companys, vorer als ja vam conéixer, compartir experiencies, contrastar opinions i comentar problemes que trobem a l'hora d'iniciar alguns recorreguts. La veritat que va ser una jornada molt completa. Y anime a la gent a participar i fins l'altra activitat.

De la Valldigna al pic de la Ratlla

El passat dia 23 d'octubre realitzarem una travessa des de Tavernes de la Valldigna fins la vall de la Casella a Alzira. En concret fins el cim de la Ratlla. L'excursió comença des del club de tenis de Tavernes, agafem el mateix recorregut que a les tres Creus, però al voltant de 40’ de marxa ens desviem en direcció a la font de la Granata. El recorregut és molt  frondós i transcorre per una senda sense massa pendent. Este dia no va ser el millor per triar esta variant, per la pluja de tota la nit i amb tanta vegetació els mullarem molt. Despres com que em baixat molt, la pujada fins la font de la Sangonera fou prou exigent. Per fi aplegem a la font i esmorzarem. A la fi sols dos companys hem continuat fins  la Ratlla, el recorregut encara que llarg es molt bonic, es poden vorer les dos vessants de la muntanya, a més de tot el litoral, passem per diferents pics i capa l'una del mig dia fem cim en la Ratlla. Desfem el camí d'anada per baixar fins Tavernes per la coneguda senda dels borregos. Una bona excursió, encara que cansats em disfrutat molt.

Les Salines de Manuel

 

El passat dia 18 de setembre començarem de nou la temporada despres del parèntesi de l'estiu. Per començar realitzarem un xicotet recorregut per Les Salines de Manuel, un paratge que verdaderament ens agrada per la quantitat de vegetació i l'entramat de sendes que ahí es troben i poder variar el recorregut per adequar-lo als usuaris. Ens aproparem a vorer la paret del Moro com es coneix a Manuel, encara que es tracta d'una antiga torre de vigilància, des d'ahí pel tallafoc enfilarem fins la font Amarga i nou per sendes i camins fins Manuel.

Travessa pels Serrans GR 37

Desde : Aras de los Olmos Hasta: Aras de los Olmos - 68 km

 El GR 37 recorre en la zona noroccidental de la provincia de Valencia parte de la comarca de la Serranía, en el límite entre la Comunidad Valenciana y Aragón.

Aprovecha los caminos trashumantes más importantes de la subcomarca conocida como Muelas de Alpuente; une con un itinerario circular de 68 Km las poblaciones de Aras de Alpuente, Titaguas, Alpuente y La Yesa. Atraviesa enclaves de gran interés, como bosques abiertos de sabinas albares centenarias o las muelas sedimentarias que aparecen aquí y allá a lo largo de la ruta; en suma se dan importantes contrastes paisajísticos entre ecosistemas muy diversos de media y alta montaña.

Los alicientes de tipo cultural son grandes y van desde restos prehistóricos, pinturas rupestres y poblados ibéricos, a conjuntos medievales perfectamente conservados en la villa de Alpuente; también se puede admirar el declarado Monumento Histórico Artístico del acueducto de «Los Arcos» y piezas de gran valor pictórico en La Yesa.

Pero lo que le proporciona mayor sentido e importancia a este sendero es el hecho de la recuperación de antiguos caminos ganaderos que garantizan con el uso senderista su mantenimiento, evitando su pérdida definitiva.

Itinerario:

Aras de los Olmos - Titaguas - Baldovar - Alpuente - La Yesa - Aras de los Olmos

Punto de encuentro en Alpuente donde estará ubicado el alojamiento.

Día: 29 octubre 2011

Precio: 170 € aprox.

Incluye: alojamiento en hotel en habitaciones de 4 plazas, régimen MP, guía, seguros de accidentes i RC.

Hora: 9 h de la mañana

Puedes encontrar más imagenes del recorrido en la galería fotográfica de
 http://www.petjadesdaventura.com/

Estiu 2011

No pots traure el teu menjar ¡¡

Al muntanyer que porta el seu menjar ni cas en la majoria barets o restaurants que s'han ubicat en llocs estratègics, si vols assentar-te no pots traure el teu menjar.

Aquest any he anat a pirineus amb Cristina i la meua filla Adriana de 8 mesos, aleshores les activitats no son les mateixes que abans.

Feia molt de temps que no passava per Bujaruelo i vaig flipar de la quantitat de cotxes i gent que hi havia, com en la platja tots prenent el sol, i banyant-se. Segurament untats de crema solar que despres deixaran a l'aigüa del riu. Tot el mon te dret però pense que es passatger degut a la crisi i que despres sols aniran els muntanyers. Al la vall de Tena el mateix tota la gent com en la platja, no se fins que punt afectara als rius i la seua fauna la crema que es fica la gent per al sol. Per no dir la brutícia que de vegades amaguen baix les pedres i molts ni això. Els paratges son impresionants assortir si no tenen un control en uns anys tindrem lamentar-ho.

De totes formes em passat uns dies molt bons lluny de la calor de Xàtiva, es el primer viatge als piri amb Adriana i esperem poc a poc intruduir en el mon de la muntanya i el respecte a la natura.

Bivac cava D. Miquel

El passat dissabte dia 6 d'agost alguns amics pujaren a la cava de D. Miquel per passar la nit.

La Cava es troba entre l'acabe d'Alfafara i Bocairent, prop del cim del Portell. Destaca de la seua estructura el mur de contenció d'una altura variable per l'orografia del terreny, construït de manposteria i reforçat per huit contraforts de variable altura i dimensions. En este mur es troben els tres únics vagabundege'ls d'accés a l'interior del pou. El seu construcció va poder ser a mitat del segle XVII.

La Cava esta a una altitud de 1.050 m, amb un diàmetre de 14,50m, una altura 10, 20 m i una capacitat d'1.700 m cúbics. Fou construïda a mitat del segle XVII. En la província d'Alacant es poden trobar nombroses caves o pous de neu, el que ens fa pensar com ha canviat la climatologia, fins i tot a Xàtiva tenim una.

Les caves normalment eren del senyoret i este llogava uns treballadors. Al pou es fica al voltant d'un metre de neu, despres amb una fusta als peus con si fos les raquetes per caminar per la neu la compactaven, col•locaven una capa de palla d'entre 20 cm o 50 cm i realitzaven la mateixa operació. Despres estaven el gelaters que amb carros i cavalleria transportaven el gel fins la costa. Que bo s'obrir ara la nevera en casa.

Despres d'un bon sopar realitzarem una xicoteta excursió i gaudirem d'una nit estrellada i algunes llàgrimes de Sant Llorenç (els més afortunats).

Bèrnia

Volta a la Bèrnia i ascensió al cim.

Pujada al cim de Bèrnia

Realitzarem un dels itineraris més interessants, és el que partix dels Cases de Bèrnia, i passa per la Font de Bèrnia, el Forat (a 800 metres d'altitud), el Fort de Bèrnia (a 850 metres d'altitud), per a accedir finalment a la cim de Bèrnia (a 1.129 metres d'altitud). Les panoràmiques que es contemplen des del cim i des de la major part de la cresta de la serra són realment espectaculars, ja que, en direcció al mar Mediterrani, cap obstacle orogràfic dificulta la visió d'un dels trams més bells del litoral de la Comunitat Valenciana: el comprés entre Calp, Altea, l'Alfàs del Pi i Benidorm. La zona de la serra de Bèrnia que serà declarada Paisatge Protegit està declarada lloc d'Interés Comunitari (L.I.C), a causa de l'elevada riquesa cultural dels seus nombrosos hàbitats i de les espècies de flora i fauna que alberga. Eixida amb el TECAFMN del  IES Vallada.

Forat de la Bèrnia

GR - 7

El proper dia 27 de març realitzarem una nova etapa del GR - 7, en concret del barranc de boquella fins la carretera que va d'Ontinyent - Font la Figuera, amb uns 20 km de recorregut. L'eixida serà a les 07 h del matí des de la Font del Lleo a Xàtiva.

Dia del Senderista

Amics, hui mateixa dia 6 de febrer, un exit més 400 participans en el dia del Senderista. Agrair a tots, participans i col·laboradors l'assisténcia i esperem vorens promte en altres activitats. Hem disfrutat d'un dia de germanor amb ells companys que feia temps que no veiem, a més l'oratge també ens a acompanyat. Be amics fins un altra ocasió.
Gracies

Día del Senderista

El proper dia 6 de febrer 2011, amb motiu del XX Aniversari del CEX, del que fa temps que soc president, El Centre excursionista de Xàtiva organitza el dia del Senderista una activitat incluida en el calendari de les activitats de la Federació de muntanya de Valencia. Per tal tot aquell que tinga ganes de participar més avant podrà trobar informació a la web del CEX. cexativa.org.

Es vejem

Benicadell

Este diumenge em estat altra vegada al Benicadell, en esta ocasió em pujat des del poble de Beniatjar. Com sempre pujar al Benicadell es disfrutar de la vegetació i la frescor que ens oferix esta serra, que no deixe mai de comentar, per a mi es de les més agraides i boniques de la comunitat. Hui em pujat amb la gent de Beniganim, encara que a sigut un dia fenomenal la boira a mermat les vistes des del cim. De cami em trobat companys muntanyencs que coneguerem al cim del Ouet i altres de Lorxa que feia més temps que no cincidiem. Je, els de xàtiva esteu en tots el llocs. La veritat que he passat un dia molt bo fent el que més m'agrada i com no pensant ja en el cap de setmana que be que será més llarg.

GR 7 Caroig - Benali

Hola amics este diumenge realitzaren una etapa del GR 7, en concret del Caroig a Benali. Encara que l'any 1979 en esta zona foren arrasades al voltant d'unes 30.000 hectàrees encara queden alguns pins Rodenos d'aquell incendi i altres Carrascos posteriors a més de Cadec i tota la vegetació que ha pogut creixer al llarg dels anys. La veritat que disfrutarem amb les vistes, peró el recorregut es va fer molt llarg degut a la calor i la monotonia de la pista, a més de una senyalització que caldria repasar-la.  Esperem la próxima etapa transcorrega per  més muntanya.

Cap d'any als Serrans

Hola amics, el passat mes de desembre, en les vacances de nadal, pensarem en fer una cosa diferent Rafa, Cristina, David, Conxa i un fitxatge d'última hora Javi, decidirem realitzar el GR- 37 amb una distancia d’uns 62 km passant per les poblacions de Aras de los Olmos, Alpuente, Titaguas, la Yesa. Es l’únic sender de gran recorregut que transcorre totalment dins de la comarca dels Serrans.
Aconseguirem un refugi de muntanya que estava de lo més be. El mateix dia 30 després de dinar realitzarem l'etapa de Alpuente la Yesa.
La veritat que els dies no foren massa bons, feia molt de fred i també ens va ploure en alguna jornada.
L'etapa que ferem de la Torre a la Yesa el segon dia el recorregut fou molt bonic amb una vegetació molt variada i amb unes Sabines centenaries que foren l'atracció de tots, encara que va ploure el tipic xirimiri la veritat que ho passarem molt be, després anirien a vorer les petjades dels dinosaurios, ja per finalitzar el dia al baret prenent la cerveseta de rigor i preparant l'etapa del dia seguent de Titaguas a Alpuente. Esta etapa per alguns fou més pesada, per la festeta del dia de nit vella, però tot i això el recorregut fou interessant vorer el tipic bosc mediterrani de carrasques i coscaja, visitarem la font de l'Hoya del Hacha i en alguns moments es refugiarem en alguna cabanya pel ramat, aquest dia com els passats també feia molt de vent i prou fresc. A la fi no realitzarem el GR tot complet i el dia 2 gener anirien a fer una via ferrata per canviar d'activitat.

Els inicis

Hola amics, vos contare com va ser la primera vegada que vaig realitzar una eixida de varios dies, fou en l'any 1979, un campament de 10 o 15 dies no recorde massa be, al pantano de Benageber amb els Juniors. Els primers dies van ser un poc durs, més que res pel tema del menjar i les dutxes d'aigua freda. Pero tinc un records molt bons de molta gent que vaig coneixer i encara salude per ahi. Despres continuaren les excursions i campaments fins que ja deixarem els Juniors i comença una nova etapa de la meua vida. Un dia decidirem pujar a els Pirineus, el començament no fou massa bo, un mes sense carnet i 35.000 pesetes de denuncia, aixo fou en juny i en setembre tornarem, des de fa temps sempre que puc puje. La primera vegada anarem a Benasque, sols pujarem al refugi de la Renclusa, visitarem el forau d'Aigualluts i poc mes. També anarem a Pineta i pujarem al balcó, despres vaig tornar en setembre i estiguerem per la zona de Ballivierna, pero l'oratge no ens va acompanyar i baixarem a casa mes promte del que teniem pensat.

Pujada al Montdúver desde Xeraco

Hola amics, l’any passat realitzarem un recorregut desde Xeraco fins la font de l’Ull i els voltans. Ens fixarem en el Montdúver i ràpidament diguerem, “per aci tenim que vindre i pujar”, encara que pareixia prou empinat, i en poc de temps em pujat dues vegades, una desde Xeresa i hui desde Xeraco. La veritat és que les dues són canyeres pel fort desnivell que presenten (l’anomenen el kilòmetre vertical). Encara que les dues rutes són molt boniques a nosaltres ens ha agradat més la de Xeraco. Hi ha molta vegetació, sembla una jungla. Després d’una pujada prou forta d’uns 45 minuts eixim a una pista que ens porta al Picaio, desde allí hi ha unes vistes meravelloses, hui la boira de vegades no ens deixava disfrutar massa de les vistes. Ací es junten les dues rutes i comença el km vertical fins el cim, 841 mt. Quant apleges d’alt les vistes, sense comentari,si tens sort i fa un dia clar, es poden vorer totes les muntanyes que ens envolten, Montcabrer, Benicadell, Aitana, Montgó, la safor i fins i tot Eivissa. La baixada, ja mès relaxats l’hem fet per un altre cami, passant pels flarets. En la baixada em disfrutat de les vistes el dia era mès clar, pero ja el sol apretava de calent. Despres com es de llei, una bona cervesseta ben fresca i ja pensant la proxima eixida.

Cintia, Gemma i Cristina al cim.