Cap d'any als Serrans

Hola amics, el passat mes de desembre, en les vacances de nadal, pensarem en fer una cosa diferent Rafa, Cristina, David, Conxa i un fitxatge d'última hora Javi, decidirem realitzar el GR- 37 amb una distancia d’uns 62 km passant per les poblacions de Aras de los Olmos, Alpuente, Titaguas, la Yesa. Es l’únic sender de gran recorregut que transcorre totalment dins de la comarca dels Serrans.
Aconseguirem un refugi de muntanya que estava de lo més be. El mateix dia 30 després de dinar realitzarem l'etapa de Alpuente la Yesa.
La veritat que els dies no foren massa bons, feia molt de fred i també ens va ploure en alguna jornada.
L'etapa que ferem de la Torre a la Yesa el segon dia el recorregut fou molt bonic amb una vegetació molt variada i amb unes Sabines centenaries que foren l'atracció de tots, encara que va ploure el tipic xirimiri la veritat que ho passarem molt be, després anirien a vorer les petjades dels dinosaurios, ja per finalitzar el dia al baret prenent la cerveseta de rigor i preparant l'etapa del dia seguent de Titaguas a Alpuente. Esta etapa per alguns fou més pesada, per la festeta del dia de nit vella, però tot i això el recorregut fou interessant vorer el tipic bosc mediterrani de carrasques i coscaja, visitarem la font de l'Hoya del Hacha i en alguns moments es refugiarem en alguna cabanya pel ramat, aquest dia com els passats també feia molt de vent i prou fresc. A la fi no realitzarem el GR tot complet i el dia 2 gener anirien a fer una via ferrata per canviar d'activitat.

Barranc de Cocioles
El cap de setmana del 15 de novembre 09 amb uns amics eixirem a baixar el Barranc de Cocioles, en la població de Manzanera, Teruel. Eixirem de casa prou matí i a les 9h arribàrem al poble. Al final sols acudirem David, Concha, Eduardo, Cristina i Rafa, deixarem un dels cotxes en un punt i amb l'altre ens aproximarem al cap del barranc. Feia fred, però quan començarem el recorregut fins el primer rappel i entrarem en calor, no fou massa llarg, al voltant d'uns 30' i la senda no tenia cap dificultat, a més disfrutarem d'unes vistes del barranc molt boniques i gaudirem d'una diversitat de vegetació típica de la zona, Brucs, Estepa Blanca, Ginebre , Carrasques i alguna Sabina i de barranc com, Rusco, Roser caní, Sarsa, Heura i com no l'Esbarcer, que de vegades teníem que avançar com poguérem per la quantitat de vegetació que hi ha . El descens del barranc consta de 9 rappels el més alt de 15 m, encara que algun amb l'exida un poc més tècnica, i altre amb trampa que finalitza en un pou o marmita que tinguérem que muntar un rappel guiat per evitar banyar-nos, es podeu imaginar qui es va sacrificar, no ?. Nosaltres realitzarem el descens amb unes tres hores i mitja, ens relaxarem fent fotos i buscant la càmera d'Eduardo que va caure en la marmita d'aigua. L'equipament del barranc esta molt be, amb parabolts i es pot realitzar tot l'any, l'aigua i el pas del temps a fet en la roca Calcària unes formes que encara que el barranc no es llarg disfrutes molt en els llocs més estrets obsevant les formacións de la roca. Després dinarem al poble i ens arrimaren a vorer una via ferrata que hi ha en la zona, com no portàvem l'equip adequat pensaren tornar en l'altra ocasió.

Pont del 9 d'octubre i la Pilarica

La Serra de Gredos
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.

Petjades d'aventura


Activitats:
Senderisme
Muntanya
Trekking de varies jornades
Descens de barrancs
Vies ferrades
Campaments d'estiu
Cursos monografics:
Orientació
Desplaçament i estada en la natura
Educació ambiental
Supervivència

Lloger de rocódrom hinchable, 8 m altura x 4 vies d'escalada

 Més informació al Tlf. 630281505 (Rafa)
info@turismeaventura.com