sábado, 26 de diciembre de 2009

Barranc de Cocioles
El cap de setmana del 15 de novembre 09 amb uns amics eixirem a baixar el Barranc de Cocioles, en la població de Manzanera, Teruel. Eixirem de casa prou matí i a les 9h arribàrem al poble. Al final sols acudirem David, Concha, Eduardo, Cristina i Rafa, deixarem un dels cotxes en un punt i amb l'altre ens aproximarem al cap del barranc. Feia fred, però quan començarem el recorregut fins el primer rappel i entrarem en calor, no fou massa llarg, al voltant d'uns 30' i la senda no tenia cap dificultat, a més disfrutarem d'unes vistes del barranc molt boniques i gaudirem d'una diversitat de vegetació típica de la zona, Brucs, Estepa Blanca, Ginebre , Carrasques i alguna Sabina i de barranc com, Rusco, Roser caní, Sarsa, Heura i com no l'Esbarcer, que de vegades teníem que avançar com poguérem per la quantitat de vegetació que hi ha . El descens del barranc consta de 9 rappels el més alt de 15 m, encara que algun amb l'exida un poc més tècnica, i altre amb trampa que finalitza en un pou o marmita que tinguérem que muntar un rappel guiat per evitar banyar-nos, es podeu imaginar qui es va sacrificar, no ?. Nosaltres realitzarem el descens amb unes tres hores i mitja, ens relaxarem fent fotos i buscant la càmera d'Eduardo que va caure en la marmita d'aigua. L'equipament del barranc esta molt be, amb parabolts i es pot realitzar tot l'any, l'aigua i el pas del temps a fet en la roca Calcària unes formes que encara que el barranc no es llarg disfrutes molt en els llocs més estrets obsevant les formacións de la roca. Després dinarem al poble i ens arrimaren a vorer una via ferrata que hi ha en la zona, com no portàvem l'equip adequat pensaren tornar en l'altra ocasió.









domingo, 18 de octubre de 2009

Pont del 9 d'octubre i la Pilarica

La Serra de Gredos
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.

sábado, 26 de septiembre de 2009

Petjades d'aventura


Activitats:
Senderisme
Muntanya
Trekking de varies jornades
Descens de barrancs
Vies ferrades

Campaments d'estiu
Cursos monografics:
Orientació
Desplaçament i estada en la natura

Educació ambiental
Supervivència

Lloger de rocódrom hinchable, 8 m altura x 4 vies d'escalada

 Més informació al Tlf. 630281505 (Rafa)
info@turismeaventura.com

martes, 8 de septiembre de 2009

10 aniversari ascensió al Mont Blanc 4.810 m
















El passat dia 23 d'agost va fer 10 anys que vaig pujar el meu primer 4.000 m. Ni menys ni més que el Mont Blanc amb 4.810 m.
Feia temps que tenia en ment anar als Alps, no tenia cap amic o conegut per aquell temps que li agradara tant la muntanya, un dia vaig rebre informació del Taller excursionista, un grup de València que organitzava una eixida per agost de 1.999, i sense pensar-ho vaig telefonar i en uns dies estava jo en la capi per coneixer la resta de gent.
El meu cosí Rafa em va acompanyar i em deia que estava boig, jo vaig començar a entrenar i el dia 18 d'agost vam eixir cap a Xamonix, Julito, Paco, Gonzalo, Gonzalo jr, Antonio i jo. Al final sols ferem cim al Mont Blanc 4 i al Mont Blanc de Tacull 5.
La veritat que el dia abans d'eixir tenia uns pocs nervis, no coneixia a ningú i tots semblaven més preparats físicament.
Despres de dia i mig de viatge per fi aplegarem, la veritat que quedarem quasi tots um poc flipats de la quantitat de persones i la diversitat de nacionalitats. Sols realitzarem unes compres i a descansar, el dia seguent ja començarem a pujar, primer amb telesferic i despres per la glacera de Bossons fins el refugi Grans Mulets 3.051 m, tindriem que aprofitar al maxim el bon temps.
No recorde massa be a l'hora que aplegarem al refugi, pero, a les 7 de la vesprada, era el sopar i a la una de la nit l'esmorzar per eixir a les dos cap el cim. En tota la nit no vaig pegar ull dels nervis que tenia, eixirem 5 persones, al final Antonio va decidir no fer-ho. Començarem a pujar encordats em dos grups un de tres i Paco i jo en l'altre. Recorde que feia molt de fred. A les 6 del matí descansarem fins que va eixir el sol a la cabanya refugi Vallot, 4.362 m, ara si que feia fred, la sensació tèrmica era de -20º la motxilla semblava de cartó, la cara i les mans, jo almenys no les sentia.
A les 8 del matí arribàrem al cim. Ja la baixada un poc més relaxada fins el refugi per despres apretar el pas i agafar l'últim telesféric fins Xamonix. Dos dies despres pujarem al Mont Blanc du Tacul amb 4.248 m., la resta de dies realitzarem excursions pel macis del Mont Blanc.
L'experiencia va ser inoblidable.













jueves, 27 de agosto de 2009












Uns dies de vacances

El passat dia 15 d'agost eixírem cap a Andorra per realitzar unes quantes activitats. Els dos primers dies realitzarem un parell de vies ferrates de diferents nivells, una a Encamp, Clots de l'Aspra i l'altra a Canillo, Canal de la Mora per la variant PD+. Tinguerem la sort de conéixer a la persona encarregada d'equipar totes aquestes ferrates i fou tot un encert. La veritat que ens aconsellà una travessa més interessant. Des de Soldeu fins Les Escaldes, una travessa amb un fort desnivell, passant pel pic de Pessons amb 2.864 m i fent nit al refugi de l'Illa situat a 2.485 m. Es lliure però amb capacitat per a 60 persones, nosaltres tardàrem en aplegar des de Soldeu 6 hores. Cal dir que tots els dies ens va ploure cap a les quatre de la vesprada. La Travessa fou una passada, des de el Pic de Pessons tenim unes vistes espectaculars i després, al dia següent, la baixada fins les Escaldes per la vall de Madriu, que deu el seu origen a una glacera que, amb el pas del temps, ha esdevingut un riu, el Madriu. Recorre tota la vall a través de la qual s'uneix amb el seu afluent més important, el Perafita, a Entremesaigües. La quantitat de vegetació i fauna va fer el descens més interessant, faries una foto en cada raconet. La baixada fou molt llarga, com que era normal ens va ploure i estiguerem refugiats baix unes roques al voltant d'una hora.
Ja, al dia següent marxàrem fins terres Catalanes a pujar el Pedraforca. Per ací ja tenim un poc més de temperatura que dies passats. Sols aplegar al refugi de Luis Estasén, 1.640 m, un helicòpter que venia a fer un rescat a la pedrera del Pedraforca. La veritat que el cos es queda un poc… per els comentaris de la gent respecte a la pedrera. Nosaltres al dia següent pujàrem i ho passàrem prou bé. La veritat que hi ha molta gent que puja sense condició i l'equip adequat, i és un pic que cal tindre-li respecte.
Al llarg d'estos dies de vacances hem conegut molta gent i esperem trobar-nos en altra ocasió fent muntanya.

domingo, 26 de julio de 2009















Barranc de l'Abdet
El passat dissabte dia 25 juliol pensat i fet ens anàrem Cristina, Loles, Damaso i jo al baixar el barranc de l'Abdet. Per a la nostra sorpresa sí que portava aigüa, encara que al final les marmites estaven un poc verdes. Cristina i jo ja haviem estat feia tres anys, però hui hem començat un poc més amunt i hem fet un parell de rapels més.
Els nostres amics era la primera vegada que feien un barranc amb rapels i estaven un poc nerviosos, de totes maneres al llarg del descens anaren agarrant confiança i disfrutarem molt. Coincidirem amb un grup d'Alzira i comentarem diferents barrancs per realitzar futures eixides. Ja després de tot ens anàrem a pendre una cervesa amb un amic de la zona que havia estat al barranc de Bolulla, que a nosaltres ens queda per un altra ocasió.




miércoles, 22 de julio de 2009

Barranquisme



Palomareja i Bercolom
El passat mes de juny vam estar a Benageber, el primer dia realitzarem un recorregut des de l'ermita de Sinarcas fins els estrets del Regajo i el barranc de Palomarejas per tal de continuar el recorregut per dins de l'aigua. Com que estava un poc gelada ens col·locarem els neoprens i el casc com a mesura de seguretat. Al final l'aigua estava més que fresqueta, ho passarem bomba, amb els tobogans i els salts que tindriem que realitzar al llarg de barranc, finalitzarem al Charco Negro, dinarem cap a les quatre de la vesprada i despres fins la font Muñoz, on al xiringuito d'Aventuria ens ferem una cerveseta ben fresca, despres aniriem a arreplegar els nostres cotxes que estàven a Sinarcas i més tart soparem amb companys i els amics.
El dia seguent ens desplaçarem fins la zona de Zagra per baixar el barranc de Bercolom, este tenia un rapel de 33 m i altres que el feren molt atractiu, l'aigua sense comentari, fresqueta. En esta ocasió era necessari pujar primer amb un cotxe tot terreny per caminar menys. La veritat que jo vaig flipar amb el barranquet i els meus companys pense que també, alguns un poc més en algun que altre rapel volat. Be amics si teniu ocasió no deixeu de realitzar estes activitats, però sempre amb companyia i amb l'equip adequat.


video

martes, 14 de julio de 2009

Estrets de l'Ebrón

Hola amics, este passat finde (10- 12 juliol 09) hem estat Cristina i jo al Racó d'Ademuz, en concret a Torrebaja casa dels nostres amics David i Conxa. Realitzarem algunes activitats, però sense dubte, el recorregut pels estrets del riu Ebrón va ser la millor i més refrescant amb diferència. El riu Ebrón perteneix a la provincia de Teruel. Començàrem el descens desde el Tormón, desprès d'un parell d'hores per dins de l'aigua, per tornar fins el cotxe caminaren un poc, es tornarem a banyar en una cascada que hi ha a l'inici dels estrets i després per supost, un bon dinaret amb unes cervessetes molt fresques. A més de disfrutar dels paisatges, entorns i la tranquilitat, tambè ho ferem amb la gastronomia de la comarca del Racó.

domingo, 21 de junio de 2009





El Centre Excursionista de XàtivaCorona el Cim del Toubkhal (4167 m) Pascua 2007

L'expedició composta per 12 persones del Centre Excursionista de Xàtiva vam tornar el diumenge 8 d'abril, després de passar 8 dies al Marroc i acabar coronant el cim més alt de la Cordillera de l'Atlas, el pic Toubkhal, situat a 4167 metres d'altitud. Començarem la marxa des del poblat de Setti Fadma i passarem per diferents poblats com Timichi, Tachedirt, Ouanskra, Arend, Imlil, on en alguns d'ells pernoctarem en els refugis. Es tracta de poblacions d’àmbit rural, amb unes condicions molt dures per a la vida quotidiana, quasi bé sense infraestructures de carreteres, ni llum elèctrica, ni aigua potable i amb un economia basada en una agricultura i en una ramaderia de subsistència.
El paisatge que ens acompanyava era típic de l'alta muntanya, poca vegetació, molt desnivell amb valls profundes per on corrien rierols, i cims amb molta neu. Era curiós veure els xicotets bancals que utilitzaven per a aprofitar el desnivell i sembrar cereals, i també l'aprofitament de l'aigua creant una xarxa d'assuts i sèquies rudimentàries però eficaces.
A l'expedició ens van acompanyar en tot moment un guia, un cuiner i quatre "muleros" que transportaven el nostre material carregat a les seues mules. Amb ells vam crear un molt bon ambient que va resultar gratificant.
El dia 6 d'abril vam eixir del refugi del Toubkhal situat a 3207 m a les 7 del matí amb unes temperatures molt gèlides, però ben equipats vam coronar el cim del Toubkhal a les 11:30, férem les fotos de rigor i esmorzarem gaudint del meravellós dia que ens va acompanyar. La baixada fou una mica més dura donades les condicions de la neu que es trobava més tova i a la boira que poc a poc ens va caure a sobre. Més tard després de dinar, de camí a Imlil, ens va nevar la qual cosa va retardar la nostra arribada al refugi però sobretot satisfets de l’experiència viscuda.
El darrer dia el vam passar perdent-nos entre el caos i l'encant de la soc (mercat) de Marraqueix





Hola amics, el passat mes de Gener 09 alguns membres del CEX estiguerem realitzant una via ferrata, en concret a Tavernes de la Valldigna, com que era la primera que feiem ens acompanyaren uns amics ja molt experimentats, David i Josemi, la veritat que heu passarem molt be tots i la gent ja esta pensant en fer altra i algunes altres activitats d'este tipus. De cara al mes de juliol tenim pensat realitzar algún barranc amb aigua que pugam fer també rappel.

sábado, 23 de mayo de 2009


Diumenge, 17 agost de 2008
Expediciò a l'Elbrus 5.642 m
Rafa Blesa i Cristina Marco
El passat cinc d'agost despres de molts preparatius, per fi eixim cap a Moscou dos membres del Centre excursionista de Xàtiva, Rafa Blesa i Cristina Marco per tal de coronar la muntanya mes alta d'europa, l'Elbrus amb 5.642 m.
Formant part d'una expediciò internacional formada per, quatre Alemanys, un America, un Irani, un Canadenc una parella d'Italians i nosaltres. Tot i la varietat del grup em tingut un bon ambient.

Expediciò a l'Elbrus
Començarem aclimatar al poble d'Azau (2.350m) que es el ultim poble del vall de Baksan, el primer dia pujarem al pic de Cheget amb 3.600 m. El següents dies ja fixarem el campament base al Barrels Hut a 3.700 m, des de aci realitzarem diferents eixides fins els 4.800 m per anar aclimatant. La matinada del 12 d'agost eixim cap el cim, no feia massa fred fins que comença aclarir el dia, degut a l'esforç, mal d'atura o altres la gent fou quedant i cap a les 12 h del mig dia quatre membres de l'expediciò aconseguiem el cim. La baixada fou molt dura, els ultims metres fins el cim es va formar una ventisca que ja no ens deixa fins els 4.500 m, feia molt de fred a més de poca visibilitat. A les 5 h de la vesprada arribarem al campament Barrels Hut molt cansats i contents. Estem tots be ¡¡ , ja pensant en altra expediciò.

miércoles, 15 de abril de 2009

Els inicis

Hola amics, vos contare com va ser la primera vegada que vaig realitzar una eixida de varios dies, fou en l'any 1979, un campament de 10 o 15 dies no recorde massa be, al pantano de Benageber amb els Juniors. Els primers dies van ser un poc durs, més que res pel tema del menjar i les dutxes d'aigua freda. Pero tinc un records molt bons de molta gent que vaig coneixer i encara salude per ahi. Despres continuaren les excursions i campaments fins que ja deixarem els Juniors i comença una nova etapa de la meua vida. Un dia decidirem pujar a els Pirineus, el començament no fou massa bo, un mes sense carnet i 35.000 pesetes de denuncia, aixo fou en juny i en setembre tornarem, des de fa temps sempre que puc puje. La primera vegada anarem a Benasque, sols pujarem al refugi de la Renclusa, visitarem el forau d'Aigualluts i poc mes. També anarem a Pineta i pujarem al balcó, despres vaig tornar en setembre i estiguerem per la zona de Ballivierna, pero l'oratge no ens va acompanyar i baixarem a casa mes promte del que teniem pensat.

sábado, 21 de marzo de 2009


Pujada al Montdúver desde Xeraco

Hola amics, l’any passat realitzarem un recorregut desde Xeraco fins la font de l’Ull i els voltans. Ens fixarem en el Montdúver i ràpidament diguerem, “per aci tenim que vindre i pujar”, encara que pareixia prou empinat, i en poc de temps em pujat dues vegades, una desde Xeresa i hui desde Xeraco. La veritat és que les dues són canyeres pel fort desnivell que presenten (l’anomenen el kilòmetre vertical). Encara que les dues rutes són molt boniques a nosaltres ens ha agradat més la de Xeraco. Hi ha molta vegetació, sembla una jungla. Després d’una pujada prou forta d’uns 45 minuts eixim a una pista que ens porta al Picaio, desde allí hi ha unes vistes meravelloses, hui la boira de vegades no ens deixava disfrutar massa de les vistes. Ací es junten les dues rutes i comença el km vertical fins el cim, 841 mt. Quant apleges d’alt les vistes, sense comentari,si tens sort i fa un dia clar, es poden vorer totes les muntanyes que ens envolten, Montcabrer, Benicadell, Aitana, Montgó, la safor i fins i tot Eivissa. La baixada, ja mès relaxats l’hem fet per un altre cami, passant pels flarets. En la baixada em disfrutat de les vistes el dia era mès clar, pero ja el sol apretava de calent. Despres com es de llei, una bona cervesseta ben fresca i ja pensant la proxima eixida.




Cintia, Gemma i Cristina al cim.

martes, 17 de marzo de 2009

Soc muntanyer

Este espai està pensat per a la gent que ens agrada viure la muntanya i tot el que l' envolta, fer nous amics i amigues, coneixer altres llocs dins o fora de la nostra comunitat, país, inclús a l'estranger. Des d'ací aniré contant les meues eixides desde els inicis en la muntanya fins avui, i els nous projectes que tinc pensats.
Rafa