L'any 2007 ja van estar a Marroc realitzant una travessa per l'Atlas, i la veritat que ens va agradar molt. Enguany tenim pensat realitzar altra vegada una travessa, encara que serà més curta, sols de 5 dies inclou l’ascensió al Toubkhal amb 4.167 m.
Aprofitant la Setmana Santa del 5 d'abril fins el 9, a falta del preu del vol, el preu serà per a un grup de 16 persones al voltant de 370 €, més persones el preu pot baixar un poc.
Inclou :
- Assistència d'arribada i eixida
- Trasllats Apte/Punt de Partida/Punt arribada/Htl
- Trasllats Hotel/Apte
- Hotel Diwan 4*** o semblant en M/P (01 nits en habitacions Dbls)
- Pensió completa durant les jornades de Tresc
- Mulaters i Mules per a transport del Material
- Cuiner
- Guia
- Refugis i Albergs
- Visita Monumental ½ dia de Marrakech amb guia de parla hispana i entrada a monuments d'interés.
Mostrando entradas con la etiqueta Alta muntanya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alta muntanya. Mostrar todas las entradas
miércoles, 19 de octubre de 2011
sábado, 16 de abril de 2011
Alps 2007
Començarem a prepar l’eixida de les vacances d’estiu i al final prepararem un eixida als Alps.
El primer lloc seria Chamonix, la cuna del alpinisme europeu. Encara que jo ja había estat en dos ocasions en feia molta il•lusióanar amb la meua dona i el meu germa. Tots els quedaren sorpresas de la quantitat de gent i la diversitat de muntanyers que enstrobarem. Despres de visitar el museu Alpi, consultarem la meteo i com sempre no era massa bona. El meu germa tenía ganes de pujar al Mont Blanc, peró feia mal oratge i hi había que reservar el lloc al refugi amb molt de temps d’antel•lació. Decdirem anar a la zona de Siussa en concret a Montreax a la vora del llac Léman un dels més grans d’europa, visitarem el Castell de Chillón donat que continuaba la plutja. Al final anarem al Coll de la Forclaz i realitzarem unes rutes també visitarem les gorges de Trient. Despres d’uns dies pegant bacs, realitzant excursions acabarem en la Valld’Aosta, en la zona del Monte Rosa, dormirem al camping de Gressoney i al día seguent pujarem al refugi Gnifetti, a 3.647m, més alt que qualsevol pic de la península Ibérica. La pujada al refugi ja es tot un espectácul i molt exigent. Al día seguent pujarem a la Piramide Vincenta mb 4.200m i de nou el mal oratge no ensdeixa pujar fins el refugi de Margarita. La baixada des del refugi fou molt dura degut al mal temps. La resta del viatgeja fou de tornada cap a Xàtiva contents per les activitats realitzades i amb ganes de tornar al Alps.
viernes, 25 de junio de 2010
sábado, 22 de mayo de 2010
domingo, 18 de octubre de 2009
Pont del 9 d'octubre i la Pilarica
La Serra de Gredos
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.
martes, 8 de septiembre de 2009
10 aniversari ascensió al Mont Blanc 4.810 m
El passat dia 23 d'agost va fer 10 anys que vaig pujar el meu primer 4.000 m. Ni menys ni més que el Mont Blanc amb 4.810 m.
Feia temps que tenia en ment anar als Alps, no tenia cap amic o conegut per aquell temps que li agradara tant la muntanya, un dia vaig rebre informació del Taller excursionista, un grup de València que organitzava una eixida per agost de 1.999, i sense pensar-ho vaig telefonar i en uns dies estava jo en la capi per coneixer la resta de gent.
El meu cosí Rafa em va acompanyar i em deia que estava boig, jo vaig començar a entrenar i el dia 18 d'agost vam eixir cap a Xamonix, Julito, Paco, Gonzalo, Gonzalo jr, Antonio i jo. Al final sols ferem cim al Mont Blanc 4 i al Mont Blanc de Tacull 5.
La veritat que el dia abans d'eixir tenia uns pocs nervis, no coneixia a ningú i tots semblaven més preparats físicament.
Despres de dia i mig de viatge per fi aplegarem, la veritat que quedarem quasi tots um poc flipats de la quantitat de persones i la diversitat de nacionalitats. Sols realitzarem unes compres i a descansar, el dia seguent ja començarem a pujar, primer amb telesferic i despres per la glacera de Bossons fins el refugi Grans Mulets 3.051 m, tindriem que aprofitar al maxim el bon temps.
No recorde massa be a l'hora que aplegarem al refugi, pero, a les 7 de la vesprada, era el sopar i a la una de la nit l'esmorzar per eixir a les dos cap el cim. En tota la nit no vaig pegar ull dels nervis que tenia, eixirem 5 persones, al final Antonio va decidir no fer-ho. Començarem a pujar encordats em dos grups un de tres i Paco i jo en l'altre. Recorde que feia molt de fred. A les 6 del matí descansarem fins que va eixir el sol a la cabanya refugi Vallot, 4.362 m, ara si que feia fred, la sensació tèrmica era de -20º la motxilla semblava de cartó, la cara i les mans, jo almenys no les sentia.
A les 8 del matí arribàrem al cim. Ja la baixada un poc més relaxada fins el refugi per despres apretar el pas i agafar l'últim telesféric fins Xamonix. Dos dies despres pujarem al Mont Blanc du Tacul amb 4.248 m., la resta de dies realitzarem excursions pel macis del Mont Blanc.
L'experiencia va ser inoblidable.
Feia temps que tenia en ment anar als Alps, no tenia cap amic o conegut per aquell temps que li agradara tant la muntanya, un dia vaig rebre informació del Taller excursionista, un grup de València que organitzava una eixida per agost de 1.999, i sense pensar-ho vaig telefonar i en uns dies estava jo en la capi per coneixer la resta de gent.
El meu cosí Rafa em va acompanyar i em deia que estava boig, jo vaig començar a entrenar i el dia 18 d'agost vam eixir cap a Xamonix, Julito, Paco, Gonzalo, Gonzalo jr, Antonio i jo. Al final sols ferem cim al Mont Blanc 4 i al Mont Blanc de Tacull 5.
La veritat que el dia abans d'eixir tenia uns pocs nervis, no coneixia a ningú i tots semblaven més preparats físicament.
Despres de dia i mig de viatge per fi aplegarem, la veritat que quedarem quasi tots um poc flipats de la quantitat de persones i la diversitat de nacionalitats. Sols realitzarem unes compres i a descansar, el dia seguent ja començarem a pujar, primer amb telesferic i despres per la glacera de Bossons fins el refugi Grans Mulets 3.051 m, tindriem que aprofitar al maxim el bon temps.
No recorde massa be a l'hora que aplegarem al refugi, pero, a les 7 de la vesprada, era el sopar i a la una de la nit l'esmorzar per eixir a les dos cap el cim. En tota la nit no vaig pegar ull dels nervis que tenia, eixirem 5 persones, al final Antonio va decidir no fer-ho. Començarem a pujar encordats em dos grups un de tres i Paco i jo en l'altre. Recorde que feia molt de fred. A les 6 del matí descansarem fins que va eixir el sol a la cabanya refugi Vallot, 4.362 m, ara si que feia fred, la sensació tèrmica era de -20º la motxilla semblava de cartó, la cara i les mans, jo almenys no les sentia.
A les 8 del matí arribàrem al cim. Ja la baixada un poc més relaxada fins el refugi per despres apretar el pas i agafar l'últim telesféric fins Xamonix. Dos dies despres pujarem al Mont Blanc du Tacul amb 4.248 m., la resta de dies realitzarem excursions pel macis del Mont Blanc.
L'experiencia va ser inoblidable.
jueves, 27 de agosto de 2009
Uns dies de vacances
El passat dia 15 d'agost eixírem cap a Andorra per realitzar unes quantes activitats. Els dos primers dies realitzarem un parell de vies ferrates de diferents nivells, una a Encamp, Clots de l'Aspra i l'altra a Canillo, Canal de la Mora per la variant PD+. Tinguerem la sort de conéixer a la persona encarregada d'equipar totes aquestes ferrates i fou tot un encert. La veritat que ens aconsellà una travessa més interessant. Des de Soldeu fins Les Escaldes, una travessa amb un fort desnivell, passant pel pic de Pessons amb 2.864 m i fent nit al refugi de l'Illa situat a 2.485 m. Es lliure però amb capacitat per a 60 persones, nosaltres tardàrem en aplegar des de Soldeu 6 hores. Cal dir que tots els dies ens va ploure cap a les quatre de la vesprada. La Travessa fou una passada, des de el Pic de Pessons tenim unes vistes espectaculars i després, al dia següent, la baixada fins les Escaldes per la vall de Madriu, que deu el seu origen a una glacera que, amb el pas del temps, ha esdevingut un riu, el Madriu. Recorre tota la vall a través de la qual s'uneix amb el seu afluent més important, el Perafita, a Entremesaigües. La quantitat de vegetació i fauna va fer el descens més interessant, faries una foto en cada raconet. La baixada fou molt llarga, com que era normal ens va ploure i estiguerem refugiats baix unes roques al voltant d'una hora.
Ja, al dia següent marxàrem fins terres Catalanes a pujar el Pedraforca. Per ací ja tenim un poc més de temperatura que dies passats. Sols aplegar al refugi de Luis Estasén, 1.640 m, un helicòpter que venia a fer un rescat a la pedrera del Pedraforca. La veritat que el cos es queda un poc… per els comentaris de la gent respecte a la pedrera. Nosaltres al dia següent pujàrem i ho passàrem prou bé. La veritat que hi ha molta gent que puja sense condició i l'equip adequat, i és un pic que cal tindre-li respecte.Al llarg d'estos dies de vacances hem conegut molta gent i esperem trobar-nos en altra ocasió fent muntanya.
domingo, 21 de junio de 2009
El Centre Excursionista de XàtivaCorona el Cim del Toubkhal (4167 m) Pascua 2007
L'expedició composta per 12 persones del Centre Excursionista de Xàtiva vam tornar el diumenge 8 d'abril, després de passar 8 dies al Marroc i acabar coronant el cim més alt de la Cordillera de l'Atlas, el pic Toubkhal, situat a 4167 metres d'altitud. Començarem la marxa des del poblat de Setti Fadma i passarem per diferents poblats com Timichi, Tachedirt, Ouanskra, Arend, Imlil, on en alguns d'ells pernoctarem en els refugis. Es tracta de poblacions d’àmbit rural, amb unes condicions molt dures per a la vida quotidiana, quasi bé sense infraestructures de carreteres, ni llum elèctrica, ni aigua potable i amb un economia basada en una agricultura i en una ramaderia de subsistència.
El paisatge que ens acompanyava era típic de l'alta muntanya, poca vegetació, molt desnivell amb valls profundes per on corrien rierols, i cims amb molta neu. Era curiós veure els xicotets bancals que utilitzaven per a aprofitar el desnivell i sembrar cereals, i també l'aprofitament de l'aigua creant una xarxa d'assuts i sèquies rudimentàries però eficaces.
A l'expedició ens van acompanyar en tot moment un guia, un cuiner i quatre "muleros" que transportaven el nostre material carregat a les seues mules. Amb ells vam crear un molt bon ambient que va resultar gratificant.
El dia 6 d'abril vam eixir del refugi del Toubkhal situat a 3207 m a les 7 del matí amb unes temperatures molt gèlides, però ben equipats vam coronar el cim del Toubkhal a les 11:30, férem les fotos de rigor i esmorzarem gaudint del meravellós dia que ens va acompanyar. La baixada fou una mica més dura donades les condicions de la neu que es trobava més tova i a la boira que poc a poc ens va caure a sobre. Més tard després de dinar, de camí a Imlil, ens va nevar la qual cosa va retardar la nostra arribada al refugi però sobretot satisfets de l’experiència viscuda.
El darrer dia el vam passar perdent-nos entre el caos i l'encant de la soc (mercat) de Marraqueix
L'expedició composta per 12 persones del Centre Excursionista de Xàtiva vam tornar el diumenge 8 d'abril, després de passar 8 dies al Marroc i acabar coronant el cim més alt de la Cordillera de l'Atlas, el pic Toubkhal, situat a 4167 metres d'altitud. Començarem la marxa des del poblat de Setti Fadma i passarem per diferents poblats com Timichi, Tachedirt, Ouanskra, Arend, Imlil, on en alguns d'ells pernoctarem en els refugis. Es tracta de poblacions d’àmbit rural, amb unes condicions molt dures per a la vida quotidiana, quasi bé sense infraestructures de carreteres, ni llum elèctrica, ni aigua potable i amb un economia basada en una agricultura i en una ramaderia de subsistència.
El paisatge que ens acompanyava era típic de l'alta muntanya, poca vegetació, molt desnivell amb valls profundes per on corrien rierols, i cims amb molta neu. Era curiós veure els xicotets bancals que utilitzaven per a aprofitar el desnivell i sembrar cereals, i també l'aprofitament de l'aigua creant una xarxa d'assuts i sèquies rudimentàries però eficaces.
A l'expedició ens van acompanyar en tot moment un guia, un cuiner i quatre "muleros" que transportaven el nostre material carregat a les seues mules. Amb ells vam crear un molt bon ambient que va resultar gratificant.
El dia 6 d'abril vam eixir del refugi del Toubkhal situat a 3207 m a les 7 del matí amb unes temperatures molt gèlides, però ben equipats vam coronar el cim del Toubkhal a les 11:30, férem les fotos de rigor i esmorzarem gaudint del meravellós dia que ens va acompanyar. La baixada fou una mica més dura donades les condicions de la neu que es trobava més tova i a la boira que poc a poc ens va caure a sobre. Més tard després de dinar, de camí a Imlil, ens va nevar la qual cosa va retardar la nostra arribada al refugi però sobretot satisfets de l’experiència viscuda.
El darrer dia el vam passar perdent-nos entre el caos i l'encant de la soc (mercat) de Marraqueix
sábado, 23 de mayo de 2009
Diumenge, 17 agost de 2008
Expediciò a l'Elbrus 5.642 m
Rafa Blesa i Cristina Marco
El passat cinc d'agost despres de molts preparatius, per fi eixim cap a Moscou dos membres del Centre excursionista de Xàtiva, Rafa Blesa i Cristina Marco per tal de coronar la muntanya mes alta d'europa, l'Elbrus amb 5.642 m.
Formant part d'una expediciò internacional formada per, quatre Alemanys, un America, un Irani, un Canadenc una parella d'Italians i nosaltres. Tot i la varietat del grup em tingut un bon ambient.
Expediciò a l'Elbrus
Començarem aclimatar al poble d'Azau (2.350m) que es el ultim poble del vall de Baksan, el primer dia pujarem al pic de Cheget amb 3.600 m. El següents dies ja fixarem el campament base al Barrels Hut a 3.700 m, des de aci realitzarem diferents eixides fins els 4.800 m per anar aclimatant. La matinada del 12 d'agost eixim cap el cim, no feia massa fred fins que comença aclarir el dia, degut a l'esforç, mal d'atura o altres la gent fou quedant i cap a les 12 h del mig dia quatre membres de l'expediciò aconseguiem el cim. La baixada fou molt dura, els ultims metres fins el cim es va formar una ventisca que ja no ens deixa fins els 4.500 m, feia molt de fred a més de poca visibilitat. A les 5 h de la vesprada arribarem al campament Barrels Hut molt cansats i contents. Estem tots be ¡¡ , ja pensant en altra expediciò.
Expediciò a l'Elbrus 5.642 m
Rafa Blesa i Cristina Marco
El passat cinc d'agost despres de molts preparatius, per fi eixim cap a Moscou dos membres del Centre excursionista de Xàtiva, Rafa Blesa i Cristina Marco per tal de coronar la muntanya mes alta d'europa, l'Elbrus amb 5.642 m.
Formant part d'una expediciò internacional formada per, quatre Alemanys, un America, un Irani, un Canadenc una parella d'Italians i nosaltres. Tot i la varietat del grup em tingut un bon ambient.
Expediciò a l'Elbrus
Començarem aclimatar al poble d'Azau (2.350m) que es el ultim poble del vall de Baksan, el primer dia pujarem al pic de Cheget amb 3.600 m. El següents dies ja fixarem el campament base al Barrels Hut a 3.700 m, des de aci realitzarem diferents eixides fins els 4.800 m per anar aclimatant. La matinada del 12 d'agost eixim cap el cim, no feia massa fred fins que comença aclarir el dia, degut a l'esforç, mal d'atura o altres la gent fou quedant i cap a les 12 h del mig dia quatre membres de l'expediciò aconseguiem el cim. La baixada fou molt dura, els ultims metres fins el cim es va formar una ventisca que ja no ens deixa fins els 4.500 m, feia molt de fred a més de poca visibilitat. A les 5 h de la vesprada arribarem al campament Barrels Hut molt cansats i contents. Estem tots be ¡¡ , ja pensant en altra expediciò.
miércoles, 20 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)