sábado, 8 de mayo de 2010

Curs de Supervivència en Granada




Curs de Supervivència en Granada

El passat mes d'abril 2010, tres amics decidirem realitzar un curs de supervivència en bosc a l'escola de postgrau de la universitat de Granada. La veritat que algun company ja tenia prou experiencia en estes tasques, donat que en algunes ocasions nosaltres organitzàvem també cursos de supervivència.
Aquest curs va tindre dos parts, la teòrica i la pràctica, que es la més important.
La par de teoria es va realitzar a les instal•lacions de la universitat de psicològia de Granada i la pràctica a les serres del Padul i Almijara.
La primera pràctica sols fou d'un dia, ens dividirem per grups de 6 o 7 persones i com era d'esperar a nosaltres ens van separar, despres començarem a fer un forn morú per coure pa, ferem el pa, també ens ensenyaren com escorxar un conill i tot el que envolta la preparació per cuinar-lo, aixi de com conservar la pell.
Altra pràctica fou la construcció d'un bivac de fortuna amb un ponxo per la pluja que l'organització en va facilitar.
Ja despres l'altra pràctica fou de 5 dies en la muntanya, en esta ocasió cadascú havia de portar el seu equip individual i  per supost res de menjar.
L'eixida fou a les 16 h des de Granada i despres d'una hora de bus arribarem al destí, al poc temps es fica a ploure i ja ens acompanya una bona estona, fins les 11 de la nit que arribarem al campament i muntar el bivac de forma individual, de camí realitzarem una pràctica de ràpel.
Al dia seguent un té amb mel per desdejunar i construir un refugi amb troncs i altres materials, construir el forn, fer pa i recollir moltes plantes per l'ensalada, diente de león, collejas, trebolillos, etc..
Una ceba, una cabeça d'alls, un poc de sal i oli per 4 dies i per a 6 persones.
Tots els dies féiem pa, 1 k de farina, i alteres tasques, com recollir llenya, era fonamental. Fer amb fusta element per la cuina, conservar el peix amb sal i fumant la carn, ferem també un forn Polinesi i cuinarem un pollastre amb ell. Encara que algunes activitats nosaltres ja les coneixem em depres moltes més i altres les hem posat en pràctica.
Ens feren una xicoteta explicació de com orientar-nos mitjans les estrelles i una marxa nocturna per dormir de bivac individualment i prou separats un dels altres.
Per motius ens traslladarem de lloc, a peu, com no i ja l'últim dia realitzarem una pràctica de pont mono, ràpel i natació impermeabilitzant l'equip, que a la fi es banya tot.
En resum ho passarem dallò més be i pensant em fer els altres mòduls per ser um expert.
El curs fou impartit per membres de MADOC i la universitat de Granada.

miércoles, 17 de febrero de 2010

Cap d'any als Serrans











Hola amics, el passat mes de desembre, en les vacances de nadal, pensarem en fer una cosa diferent Rafa, Cristina, David, Conxa i un fitxatge d'última hora Javi, decidirem realitzar el GR- 37 amb una distancia d’uns 62 km passant per les poblacions de Aras de los Olmos, Alpuente, Titaguas, la Yesa. Es l’únic sender de gran recorregut que transcorre totalment dins de la comarca dels Serrans.
Aconseguirem un refugi de muntanya que estava de lo més be. El mateix dia 30 després de dinar realitzarem l'etapa de Alpuente la Yesa.
La veritat que els dies no foren massa bons, feia molt de fred i també ens va ploure en alguna jornada.
L'etapa que ferem de la Torre a la Yesa el segon dia el recorregut fou molt bonic amb una vegetació molt variada i amb unes Sabines centenaries que foren l'atracció de tots, encara que va ploure el tipic xirimiri la veritat que ho passarem molt be, després anirien a vorer les petjades dels dinosaurios, ja per finalitzar el dia al baret prenent la cerveseta de rigor i preparant l'etapa del dia seguent de Titaguas a Alpuente. Esta etapa per alguns fou més pesada, per la festeta del dia de nit vella, però tot i això el recorregut fou interessant vorer el tipic bosc mediterrani de carrasques i coscaja, visitarem la font de l'Hoya del Hacha i en alguns moments es refugiarem en alguna cabanya pel ramat, aquest dia com els passats també feia molt de vent i prou fresc. A la fi no realitzarem el GR tot complet i el dia 2 gener anirien a fer una via ferrata per canviar d'activitat.






sábado, 26 de diciembre de 2009

Barranc de Cocioles
El cap de setmana del 15 de novembre 09 amb uns amics eixirem a baixar el Barranc de Cocioles, en la població de Manzanera, Teruel. Eixirem de casa prou matí i a les 9h arribàrem al poble. Al final sols acudirem David, Concha, Eduardo, Cristina i Rafa, deixarem un dels cotxes en un punt i amb l'altre ens aproximarem al cap del barranc. Feia fred, però quan començarem el recorregut fins el primer rappel i entrarem en calor, no fou massa llarg, al voltant d'uns 30' i la senda no tenia cap dificultat, a més disfrutarem d'unes vistes del barranc molt boniques i gaudirem d'una diversitat de vegetació típica de la zona, Brucs, Estepa Blanca, Ginebre , Carrasques i alguna Sabina i de barranc com, Rusco, Roser caní, Sarsa, Heura i com no l'Esbarcer, que de vegades teníem que avançar com poguérem per la quantitat de vegetació que hi ha . El descens del barranc consta de 9 rappels el més alt de 15 m, encara que algun amb l'exida un poc més tècnica, i altre amb trampa que finalitza en un pou o marmita que tinguérem que muntar un rappel guiat per evitar banyar-nos, es podeu imaginar qui es va sacrificar, no ?. Nosaltres realitzarem el descens amb unes tres hores i mitja, ens relaxarem fent fotos i buscant la càmera d'Eduardo que va caure en la marmita d'aigua. L'equipament del barranc esta molt be, amb parabolts i es pot realitzar tot l'any, l'aigua i el pas del temps a fet en la roca Calcària unes formes que encara que el barranc no es llarg disfrutes molt en els llocs més estrets obsevant les formacións de la roca. Després dinarem al poble i ens arrimaren a vorer una via ferrata que hi ha en la zona, com no portàvem l'equip adequat pensaren tornar en l'altra ocasió.









domingo, 18 de octubre de 2009

Pont del 9 d'octubre i la Pilarica

La Serra de Gredos
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.