Els inicis

Hola amics, vos contare com va ser la primera vegada que vaig realitzar una eixida de varios dies, fou en l'any 1979, un campament de 10 o 15 dies no recorde massa be, al pantano de Benageber amb els Juniors. Els primers dies van ser un poc durs, més que res pel tema del menjar i les dutxes d'aigua freda. Pero tinc un records molt bons de molta gent que vaig coneixer i encara salude per ahi. Despres continuaren les excursions i campaments fins que ja deixarem els Juniors i comença una nova etapa de la meua vida. Un dia decidirem pujar a els Pirineus, el començament no fou massa bo, un mes sense carnet i 35.000 pesetes de denuncia, aixo fou en juny i en setembre tornarem, des de fa temps sempre que puc puje. La primera vegada anarem a Benasque, sols pujarem al refugi de la Renclusa, visitarem el forau d'Aigualluts i poc mes. També anarem a Pineta i pujarem al balcó, despres vaig tornar en setembre i estiguerem per la zona de Ballivierna, pero l'oratge no ens va acompanyar i baixarem a casa mes promte del que teniem pensat.

Pujada al Montdúver desde Xeraco

Hola amics, l’any passat realitzarem un recorregut desde Xeraco fins la font de l’Ull i els voltans. Ens fixarem en el Montdúver i ràpidament diguerem, “per aci tenim que vindre i pujar”, encara que pareixia prou empinat, i en poc de temps em pujat dues vegades, una desde Xeresa i hui desde Xeraco. La veritat és que les dues són canyeres pel fort desnivell que presenten (l’anomenen el kilòmetre vertical). Encara que les dues rutes són molt boniques a nosaltres ens ha agradat més la de Xeraco. Hi ha molta vegetació, sembla una jungla. Després d’una pujada prou forta d’uns 45 minuts eixim a una pista que ens porta al Picaio, desde allí hi ha unes vistes meravelloses, hui la boira de vegades no ens deixava disfrutar massa de les vistes. Ací es junten les dues rutes i comença el km vertical fins el cim, 841 mt. Quant apleges d’alt les vistes, sense comentari,si tens sort i fa un dia clar, es poden vorer totes les muntanyes que ens envolten, Montcabrer, Benicadell, Aitana, Montgó, la safor i fins i tot Eivissa. La baixada, ja mès relaxats l’hem fet per un altre cami, passant pels flarets. En la baixada em disfrutat de les vistes el dia era mès clar, pero ja el sol apretava de calent. Despres com es de llei, una bona cervesseta ben fresca i ja pensant la proxima eixida.

Cintia, Gemma i Cristina al cim.

Soc muntanyer

Este espai està pensat per a la gent que ens agrada viure la muntanya i tot el que l' envolta, fer nous amics i amigues, coneixer altres llocs dins o fora de la nostra comunitat, país, inclús a l'estranger. Des d'ací aniré contant les meues eixides desde els inicis en la muntanya fins avui, i els nous projectes que tinc pensats.
Rafa