Diumenge, 17 agost de 2008
Expediciò a l'Elbrus 5.642 m
Rafa Blesa i Cristina Marco
El passat cinc d'agost despres de molts preparatius, per fi eixim cap a Moscou dos membres del Centre excursionista de Xàtiva, Rafa Blesa i Cristina Marco per tal de coronar la muntanya mes alta d'europa, l'Elbrus amb 5.642 m.
Formant part d'una expediciò internacional formada per, quatre Alemanys, un America, un Irani, un Canadenc una parella d'Italians i nosaltres. Tot i la varietat del grup em tingut un bon ambient.

Expediciò a l'Elbrus
Començarem aclimatar al poble d'Azau (2.350m) que es el ultim poble del vall de Baksan, el primer dia pujarem al pic de Cheget amb 3.600 m. El següents dies ja fixarem el campament base al Barrels Hut a 3.700 m, des de aci realitzarem diferents eixides fins els 4.800 m per anar aclimatant. La matinada del 12 d'agost eixim cap el cim, no feia massa fred fins que comença aclarir el dia, degut a l'esforç, mal d'atura o altres la gent fou quedant i cap a les 12 h del mig dia quatre membres de l'expediciò aconseguiem el cim. La baixada fou molt dura, els ultims metres fins el cim es va formar una ventisca que ja no ens deixa fins els 4.500 m, feia molt de fred a més de poca visibilitat. A les 5 h de la vesprada arribarem al campament Barrels Hut molt cansats i contents. Estem tots be ¡¡ , ja pensant en altra expediciò.

Picón de Jerez

Els inicis

Hola amics, vos contare com va ser la primera vegada que vaig realitzar una eixida de varios dies, fou en l'any 1979, un campament de 10 o 15 dies no recorde massa be, al pantano de Benageber amb els Juniors. Els primers dies van ser un poc durs, més que res pel tema del menjar i les dutxes d'aigua freda. Pero tinc un records molt bons de molta gent que vaig coneixer i encara salude per ahi. Despres continuaren les excursions i campaments fins que ja deixarem els Juniors i comença una nova etapa de la meua vida. Un dia decidirem pujar a els Pirineus, el començament no fou massa bo, un mes sense carnet i 35.000 pesetes de denuncia, aixo fou en juny i en setembre tornarem, des de fa temps sempre que puc puje. La primera vegada anarem a Benasque, sols pujarem al refugi de la Renclusa, visitarem el forau d'Aigualluts i poc mes. També anarem a Pineta i pujarem al balcó, despres vaig tornar en setembre i estiguerem per la zona de Ballivierna, pero l'oratge no ens va acompanyar i baixarem a casa mes promte del que teniem pensat.

Pujada al Montdúver desde Xeraco

Hola amics, l’any passat realitzarem un recorregut desde Xeraco fins la font de l’Ull i els voltans. Ens fixarem en el Montdúver i ràpidament diguerem, “per aci tenim que vindre i pujar”, encara que pareixia prou empinat, i en poc de temps em pujat dues vegades, una desde Xeresa i hui desde Xeraco. La veritat és que les dues són canyeres pel fort desnivell que presenten (l’anomenen el kilòmetre vertical). Encara que les dues rutes són molt boniques a nosaltres ens ha agradat més la de Xeraco. Hi ha molta vegetació, sembla una jungla. Després d’una pujada prou forta d’uns 45 minuts eixim a una pista que ens porta al Picaio, desde allí hi ha unes vistes meravelloses, hui la boira de vegades no ens deixava disfrutar massa de les vistes. Ací es junten les dues rutes i comença el km vertical fins el cim, 841 mt. Quant apleges d’alt les vistes, sense comentari,si tens sort i fa un dia clar, es poden vorer totes les muntanyes que ens envolten, Montcabrer, Benicadell, Aitana, Montgó, la safor i fins i tot Eivissa. La baixada, ja mès relaxats l’hem fet per un altre cami, passant pels flarets. En la baixada em disfrutat de les vistes el dia era mès clar, pero ja el sol apretava de calent. Despres com es de llei, una bona cervesseta ben fresca i ja pensant la proxima eixida.

Cintia, Gemma i Cristina al cim.