Petjades d'aventura


Activitats:
Senderisme
Muntanya
Trekking de varies jornades
Descens de barrancs
Vies ferrades
Campaments d'estiu
Cursos monografics:
Orientació
Desplaçament i estada en la natura
Educació ambiental
Supervivència

Lloger de rocódrom hinchable, 8 m altura x 4 vies d'escalada

 Més informació al Tlf. 630281505 (Rafa)
info@turismeaventura.com

10 aniversari ascensió al Mont Blanc 4.810 m

El passat dia 23 d'agost va fer 10 anys que vaig pujar el meu primer 4.000 m. Ni menys ni més que el Mont Blanc amb 4.810 m.
Feia temps que tenia en ment anar als Alps, no tenia cap amic o conegut per aquell temps que li agradara tant la muntanya, un dia vaig rebre informació del Taller excursionista, un grup de València que organitzava una eixida per agost de 1.999, i sense pensar-ho vaig telefonar i en uns dies estava jo en la capi per coneixer la resta de gent.
El meu cosí Rafa em va acompanyar i em deia que estava boig, jo vaig començar a entrenar i el dia 18 d'agost vam eixir cap a Xamonix, Julito, Paco, Gonzalo, Gonzalo jr, Antonio i jo. Al final sols ferem cim al Mont Blanc 4 i al Mont Blanc de Tacull 5.
La veritat que el dia abans d'eixir tenia uns pocs nervis, no coneixia a ningú i tots semblaven més preparats físicament.
Despres de dia i mig de viatge per fi aplegarem, la veritat que quedarem quasi tots um poc flipats de la quantitat de persones i la diversitat de nacionalitats. Sols realitzarem unes compres i a descansar, el dia seguent ja començarem a pujar, primer amb telesferic i despres per la glacera de Bossons fins el refugi Grans Mulets 3.051 m, tindriem que aprofitar al maxim el bon temps.
No recorde massa be a l'hora que aplegarem al refugi, pero, a les 7 de la vesprada, era el sopar i a la una de la nit l'esmorzar per eixir a les dos cap el cim. En tota la nit no vaig pegar ull dels nervis que tenia, eixirem 5 persones, al final Antonio va decidir no fer-ho. Començarem a pujar encordats em dos grups un de tres i Paco i jo en l'altre. Recorde que feia molt de fred. A les 6 del matí descansarem fins que va eixir el sol a la cabanya refugi Vallot, 4.362 m, ara si que feia fred, la sensació tèrmica era de -20º la motxilla semblava de cartó, la cara i les mans, jo almenys no les sentia.
A les 8 del matí arribàrem al cim. Ja la baixada un poc més relaxada fins el refugi per despres apretar el pas i agafar l'últim telesféric fins Xamonix. Dos dies despres pujarem al Mont Blanc du Tacul amb 4.248 m., la resta de dies realitzarem excursions pel macis del Mont Blanc.
L'experiencia va ser inoblidable.

Uns dies de vacances

El passat dia 15 d'agost eixírem cap a Andorra per realitzar unes quantes activitats. Els dos primers dies realitzarem un parell de vies ferrates de diferents nivells, una a Encamp, Clots de l'Aspra i l'altra a Canillo, Canal de la Mora per la variant PD+. Tinguerem la sort de conéixer a la persona encarregada d'equipar totes aquestes ferrates i fou tot un encert. La veritat que ens aconsellà una travessa més interessant. Des de Soldeu fins Les Escaldes, una travessa amb un fort desnivell, passant pel pic de Pessons amb 2.864 m i fent nit al refugi de l'Illa situat a 2.485 m. Es lliure però amb capacitat per a 60 persones, nosaltres tardàrem en aplegar des de Soldeu 6 hores. Cal dir que tots els dies ens va ploure cap a les quatre de la vesprada. La Travessa fou una passada, des de el Pic de Pessons tenim unes vistes espectaculars i després, al dia següent, la baixada fins les Escaldes per la vall de Madriu, que deu el seu origen a una glacera que, amb el pas del temps, ha esdevingut un riu, el Madriu. Recorre tota la vall a través de la qual s'uneix amb el seu afluent més important, el Perafita, a Entremesaigües. La quantitat de vegetació i fauna va fer el descens més interessant, faries una foto en cada raconet. La baixada fou molt llarga, com que era normal ens va ploure i estiguerem refugiats baix unes roques al voltant d'una hora.

Ja, al dia següent marxàrem fins terres Catalanes a pujar el Pedraforca. Per ací ja tenim un poc més de temperatura que dies passats. Sols aplegar al refugi de Luis Estasén, 1.640 m, un helicòpter que venia a fer un rescat a la pedrera del Pedraforca. La veritat que el cos es queda un poc… per els comentaris de la gent respecte a la pedrera. Nosaltres al dia següent pujàrem i ho passàrem prou bé. La veritat que hi ha molta gent que puja sense condició i l'equip adequat, i és un pic que cal tindre-li respecte.
Al llarg d'estos dies de vacances hem conegut molta gent i esperem trobar-nos en altra ocasió fent muntanya.

Barranc de l'Abdet

El passat dissabte dia 25 juliol pensat i fet ens anàrem Cristina, Loles, Damaso i jo al baixar el barranc de l'Abdet. Per a la nostra sorpresa sí que portava aigüa, encara que al final les marmites estaven un poc verdes. Cristina i jo ja haviem estat feia tres anys, però hui hem començat un poc més amunt i hem fet un parell de rapels més.
Els nostres amics era la primera vegada que feien un barranc amb rapels i estaven un poc nerviosos, de totes maneres al llarg del descens anaren agarrant confiança i disfrutarem molt. Coincidirem amb un grup d'Alzira i comentarem diferents barrancs per realitzar futures eixides. Ja després de tot ens anàrem a pendre una cervesa amb un amic de la zona que havia estat al barranc de Bolulla, que a nosaltres ens queda per un altra ocasió.