La Serra de Gredos
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.
