Barranc de Cocioles
El cap de setmana del 15 de novembre 09 amb uns amics eixirem a baixar el Barranc de Cocioles, en la població de Manzanera, Teruel. Eixirem de casa prou matí i a les 9h arribàrem al poble. Al final sols acudirem David, Concha, Eduardo, Cristina i Rafa, deixarem un dels cotxes en un punt i amb l'altre ens aproximarem al cap del barranc. Feia fred, però quan començarem el recorregut fins el primer rappel i entrarem en calor, no fou massa llarg, al voltant d'uns 30' i la senda no tenia cap dificultat, a més disfrutarem d'unes vistes del barranc molt boniques i gaudirem d'una diversitat de vegetació típica de la zona, Brucs, Estepa Blanca, Ginebre , Carrasques i alguna Sabina i de barranc com, Rusco, Roser caní, Sarsa, Heura i com no l'Esbarcer, que de vegades teníem que avançar com poguérem per la quantitat de vegetació que hi ha . El descens del barranc consta de 9 rappels el més alt de 15 m, encara que algun amb l'exida un poc més tècnica, i altre amb trampa que finalitza en un pou o marmita que tinguérem que muntar un rappel guiat per evitar banyar-nos, es podeu imaginar qui es va sacrificar, no ?. Nosaltres realitzarem el descens amb unes tres hores i mitja, ens relaxarem fent fotos i buscant la càmera d'Eduardo que va caure en la marmita d'aigua. L'equipament del barranc esta molt be, amb parabolts i es pot realitzar tot l'any, l'aigua i el pas del temps a fet en la roca Calcària unes formes que encara que el barranc no es llarg disfrutes molt en els llocs més estrets obsevant les formacións de la roca. Després dinarem al poble i ens arrimaren a vorer una via ferrata que hi ha en la zona, com no portàvem l'equip adequat pensaren tornar en l'altra ocasió.

Pont del 9 d'octubre i la Pilarica

La Serra de Gredos
Ja feia temps que tenia en ment anar a la serra de Gredos, però sempre fugint per la quantitat de gent que ens trobarien. I sense dubte, a tope.
Nosaltres no teniem lloc per dormir al refugi d'Elola i com campament base, estàvem al Reguero Llano. El guarda del refugi era un personatge un poc peculiar, estava en contra de tot i la seva forma de parlar de vegades ofenia un poc, però nosaltres el que haviem anat a fer era muntanya, així que passant.
El primer dia pujarem fins la laguna Grande i el refugi Elola (1.945 m), el camí esta tot empedrat passarem per damunt del riu Pozas i podrem observar les parets Negres, uns tallats impressionants, després ja el camí passa a ser senda pugem un poc i ens trobem la font de los Cavadores (2.180 m). Al poc de passar la font comença un descens fins un mirador des d'on podem vorer una vista fantàstica de tot el circ de Gredos, amb els pics més alts: la Galana (2.572 m), i el Almanzor ( 2.592 m). continuem baixant i de sobte ens topem amb una altra font. El descens és ara més pronunciat fins aplegar a la pleta d'Adrian , on es creua um reguerol anomenat de Morezón, amb una petita cascada. Una xicoteta pujada, per tornar a baixar i aplegem a la Laguna Grande. El camí va bordejant-la fins el refugi Elola. Després de menjar alguna cosa continuarem fins el cim de l'Almanzor. La pujada des del refugi al cim fou prou forta, una pedrera amb un fort desnivell i ja els últims metres una trepadeta, ací tot és granito, feia un dia clar i gaudirem d'unes vistes espectaculars. Sols ferem cim Cristina i jo, Sonia es quedà al coll i Angela a uns 10 metres del cim. Ja la baixada fou llarga fins el refugi Elola, on dinarem ja prou tard, descansarem un poc i ja de nit fosc a les 21 h arribarem al Reguero Llano . A la fi la ruta fou d'unes 10 hores.
La ruta del dia següent fou més tranquil•la, pujarem al cim de la Mira (2.349 m), pel camí ens trobarem amb uns muntanyencs del terme que anaven explicant les vistes tan boniques. Ja des del cim la vista sense comentari, ja que feia um dia molt clar, baixarem um poc i ens arrimarem a vorer els Galayos que son unes escultures verticals de granit, el paradís per als escaladors. La tornada ja més relaxada i amb um bon grapat de fotos. La ruta de hui fou de 6 hores.
Ens tornem a casa molt satisfets i amb ganes de tornar Gredos.

Petjades d'aventura


Activitats:
Senderisme
Muntanya
Trekking de varies jornades
Descens de barrancs
Vies ferrades
Campaments d'estiu
Cursos monografics:
Orientació
Desplaçament i estada en la natura
Educació ambiental
Supervivència

Lloger de rocódrom hinchable, 8 m altura x 4 vies d'escalada

 Més informació al Tlf. 630281505 (Rafa)
info@turismeaventura.com

10 aniversari ascensió al Mont Blanc 4.810 m

El passat dia 23 d'agost va fer 10 anys que vaig pujar el meu primer 4.000 m. Ni menys ni més que el Mont Blanc amb 4.810 m.
Feia temps que tenia en ment anar als Alps, no tenia cap amic o conegut per aquell temps que li agradara tant la muntanya, un dia vaig rebre informació del Taller excursionista, un grup de València que organitzava una eixida per agost de 1.999, i sense pensar-ho vaig telefonar i en uns dies estava jo en la capi per coneixer la resta de gent.
El meu cosí Rafa em va acompanyar i em deia que estava boig, jo vaig començar a entrenar i el dia 18 d'agost vam eixir cap a Xamonix, Julito, Paco, Gonzalo, Gonzalo jr, Antonio i jo. Al final sols ferem cim al Mont Blanc 4 i al Mont Blanc de Tacull 5.
La veritat que el dia abans d'eixir tenia uns pocs nervis, no coneixia a ningú i tots semblaven més preparats físicament.
Despres de dia i mig de viatge per fi aplegarem, la veritat que quedarem quasi tots um poc flipats de la quantitat de persones i la diversitat de nacionalitats. Sols realitzarem unes compres i a descansar, el dia seguent ja començarem a pujar, primer amb telesferic i despres per la glacera de Bossons fins el refugi Grans Mulets 3.051 m, tindriem que aprofitar al maxim el bon temps.
No recorde massa be a l'hora que aplegarem al refugi, pero, a les 7 de la vesprada, era el sopar i a la una de la nit l'esmorzar per eixir a les dos cap el cim. En tota la nit no vaig pegar ull dels nervis que tenia, eixirem 5 persones, al final Antonio va decidir no fer-ho. Començarem a pujar encordats em dos grups un de tres i Paco i jo en l'altre. Recorde que feia molt de fred. A les 6 del matí descansarem fins que va eixir el sol a la cabanya refugi Vallot, 4.362 m, ara si que feia fred, la sensació tèrmica era de -20º la motxilla semblava de cartó, la cara i les mans, jo almenys no les sentia.
A les 8 del matí arribàrem al cim. Ja la baixada un poc més relaxada fins el refugi per despres apretar el pas i agafar l'últim telesféric fins Xamonix. Dos dies despres pujarem al Mont Blanc du Tacul amb 4.248 m., la resta de dies realitzarem excursions pel macis del Mont Blanc.
L'experiencia va ser inoblidable.